AEDIPE CATALUNYA ESPECIAL 50 ANYS
El factor humà, en un pas més en l’evolució de l’home en la seva dimensió social, envaeix les nostres vides; vides que corren cercant la felicitat i l’equilibri, eixamplant així els anhels de la cúspide de la piràmide de Maslow. Les organitzacions han deixat de viure d’esquenes a tals anhels perquè l’experiència ha demostrat que tenir-los en consideració és rentable.
Una mica a cegues, amb un toc d’olfacte i molta sensibilitat, així és com pren forma un mes d’octubre de 1965 l’embrió de l’actual Aedipe Catalunya. Aquest número especial és una passejada per la història de l’últim mig segle de la gestió dels recursos humans a l’empresa espanyola. Viurem els esdeveniments a través dels ulls dels presidents de l’Associació, que ofereixen el valuós testimoni, no sols d’haver viscut en primera persona, sinó d’haver estat impulsors del desenvolupament d’una funció i una professió que ha passat en tan sols unes dècades del gris anonimat a constituir un pilar estratègic a les organitzacions. Un protagonisme que es consolida per moments, perquè el factor humà, en un pas més en l’evolució de l’home en la seva dimensió social, envaeix les nostres vides; vides que corren cercant la felicitat i l’equilibri, eixamplant així els anhels de la cúspide de la piràmide de Maslow.
Les organitzacions han deixat de viure d’esquenes a tals anhels perquè l’experiència ha demostrat que tenir-los en consideració és rentable. Hem passat de la disciplina al lideratge, de l’obligació al compromís, del mèrit al talent; una evolució no només conceptual, sinó d’adaptació als reptes de la funció als nous paradigmes de la societat i de l’economia, probablement una economia competitiva i sostenible alhora. I qui prova, repeteix. Un entorn de creixement professional i personal extreu el millor dels equips humans; i és que la satisfacció de les expectatives, l’assoliment de fites, en definitiva, la felicitat, constitueixen el combustible d’aquest factor intrínsec, insubvencionable: la motivació. Com a organització podem comprar, copiar i, fins i tot, aprendre però l’entusiasme i la creativitat de les persones s’han de propiciar.
Cap a la llibertat
El curs de la història ha configurat la morfologia de la professió a través de les diferents èpoques, i no hi ha cap dubte que l’evolució del management dels recursos humans i de la funció de direcció de personal en el nostre país s’ha vist condicionada per un entorn polític i social que va passar de la repressió al progressiu assoliment de llibertats. Amb l’adveniment de la democràcia i la vida política en plena efervescència, Aedipe entrà amb força en escena, intentant esdevenir partner estratègic de les institucions. Presència que no ha deixat de consolidar-se i que ha constituït un dels triomfs més significatius d’aquest projecte associatiu, pel que fa a la possibilitat de donar visibilitat a la funció de RH i, a més, d’enriquir els avenços polítics i socials amb la nostra manera d’entendre els problemes de la societat.
Repassarem les claus de l’evolució de la funció de RH, des d’una primera etapa administrativa, d’enfocament purament burocràtic i de subjecció del treballador a les regles, i que es correspon amb un determinat període polític, fins l’etapa dels “recursos humans” (o de la gestió o direcció de persones), en la línia de la gestió del factor humà en l’entorn europeu, i que contempla tant la funció de personal –que adquireix, definitivament, una orientació directiva–, com la integració de la “persona” i de “l’organització”.
En el camí, l’etapa de les “relacions humanes”, arribada de la mà dels Plans de Desenvolupament, de visió tecnocràtica, i en la qual la finalitat de la funció de la gestió de personal és l’adaptació de la persona treballadora a les necessitats tècniques de l’organització. I la fase focalitzada en la gestió del conflicte i la consecució d’acords, en la qual la negociació de les condicions de treball és l’objecte de la funció, amb la asèptica denominació de “relacions laborals”. Mónica Daluz / pdf
EJEMPLAR COMPLETO aquí
