
MÓN EMPRESARIAL
POLÍTICA EL REPTE NACIONAL
Entrevistes als candidats Alicia Sánchez Camacho (PPC), Oriol Junqueras (ERC), Pere Navarro (PSC), Albert Rivera (Ciutadans), Joan Herrera ICV, i a la número 2 de Convergència i Unió, Joana Ortega.
Món Empresarial ha recollit l’opinió de tots els partits polítics amb representació parlamentària, a través d’una sèrie d’entrevistes als seus representants, sobre el debat sobiranista. Els hi oferim les posicions de les diferents formacions sobre les conseqüències que tindria un canvi de sistema per al sector empresarial català: el bloc sobiranista ven una independència, més asèptica o més identitària, depenent dels casos, però sempre com un projecte per a una gestió més eficient dels recursos, mentre el bloc unionista traça el seu discurs sobre la incertesa de la relació d’un nou Estat amb Europa com a teló de fons, i el missatge de què encara hi ha espai, que encara hi som a temps, de buscar vies alternatives.
PREGUNTES REALITZADES ALS PARTITS POLÍTICS
1. Quins són, al seu parer, els reptes d’una Catalunya independent des del punt de vista empresarial? Quins serien els avantatges i els inconvenients per als empresaris? En el cas dels inconvenients, com s’anirien superant? I pel que fa als avantatges, quins començarien a ser efectius des del primer moment?
2. Són molts els empresaris, així com una part de la ciutadania, que pensen que en aquest moment els governants haurien de concentrar tots els seus esforços en explorar vies per superar la crisi econòmica, per tal d’establir les bases d’una economia sòlida i sanejada. En definitiva, que s’està invertint un temps molt valuós en el debat sobiranista. Què li sembla aquesta afirmació?
3. Tots sabem que les situacions d’incertesa no són les més favorables per a la reactivació de l’economia; si després de les eleccions del 25N, els governs autonòmic i central entren en una fase de negociació, aquesta pot allargar-se durant mesos… Han pensat com pal·liar els efectes d’aquesta incertesa sobre el futur?
4. S’ha posat en el lloc dels catalans que també volen continuar sent espanyols? Des d’aquest punt de vista, creu que per evitar la fractura social, en una futura consulta sobre la independència, fóra aconsellable fixar un percentatge de recolzament popular superior al del 51%?
5. Què opina d’explorar una tercera via, una independència només en l’aspecte econòmic, per exemple? Quines serien les seves propostes al respecte?
6. Creu que els partits sobiranistes han aprofitat la precària situació econòmica en què es troba la població per tirar d’aquest argument i anar cap a la independència per la porta del darrere? Seria ètic arribar a una hipotètica independència sense un sentiment identitari real?
Mónica Daluz / pdf
texto completo en html
POLÍTICA / Eleccions
ELS CANDIDATS
- Quins són, al seu parer, els reptes d’una Catalunya independent des del punt de vista empresarial? Quins serien els avantatges i els inconvenients per als empresaris? En el cas dels inconvenients, cóm s’anirien superant? I pel que fa als avantatges, quins començarien a ser efectius des del primer moment?
- Són molts els empresaris, així com una part de la ciutadania, que pensen que en aquest moment els governants haurien de concentrar tots els seus esforços en explorar vies per superar la crisi econòmica, per tal d’establir les bases d’una economia sòlida i sanejada. En definitiva, que s’està invertint un temps molt valuós en el debat sobiranista. Què li sembla aquesta afirmació?
- Tots sabem que les situacions d’incertesa no són les més favorables per a la reactivació de l’economia; si després de les eleccions del 25N, els governs autonòmic i central entren en una fase de negociació, aquesta pot allargar-se durant mesos… Han pensat com pal·liar els efectes d’aquesta incertesa sobre el futur?
- S’ha posat en el lloc dels catalans que també volen continuar sent espanyols? Des d’aquest punt de vista, creu que per evitar la fractura social, en una futura consulta sobre la independència, fóra aconsellable fixar un percentatge de recolzament popular superior al del 51%?
- Què opina d’explorar una tercera via, una independència només en l’aspecte econòmic, per exemple? Quines serien les seves propostes al respecte?
- Creu que els partits sobiranistes han aprofitat la precària situació econòmica en què es troba la població per tirar d’aquest argument i anar cap a la independència per la porta del darrera? Seria ètic arribar a una hipotètica independència sense un sentiment identitari real?
PREGUNTES REALITZADES ALS PARTITS POLÍTICS
Món Empresarial ha recollit l’opinió de tots els partits polítics amb representació parlamentària, a través d’una sèrie d’entrevistes als seus representants, sobre el debat sobiranista. Els hi oferim les posicions de les diferents formacions sobre les conseqüències que tindria un canvi de sistema per al sector empresarial català: el bloc sobiranista ven una independència, més asèptica o més identitària, depenent dels casos, però sempre com un projecte per a una gestió més eficient dels recursos, mentre el bloc unionista traça el seu discurs sobre la incertesa de la relació d’un nou Estat amb Europa com a teló de fons, i el missatge de què encara hi ha espai, que encara hi som a temps, de buscar vies alternatives.
MÒNICA DALUZ
“No es tracta de triar entre sentiments, sinó de decidir com a comunitat política plural i diversa”
“Solució estructural amb un model econòmic diferent”

Joan Herrera, candidat
Iniciativa per Catalunya Verds
1 – El que no és viable és la situació actual. La situació econòmica i les polítiques d’austeritat dogmàtica de països independents com Portugal, Grècia o el mateix Estat espanyol així ho demostren.
2 – Compartim aquesta afirmació, som els primers que estem centrant el debat en la situació econòmica i social. El país té dues urgències: desencallar l’actual situació amb l’Estat, exercint el dret a decidir i, a partir del 26N, com fem front a la situació d’emergència econòmica i social que viu Catalunya, plantejant i aplicant una solució estructural amb un model econòmic diferent basat en l’economia productiva i una redistribució més equitativa.
3 – Aquests serien els costs de la transició, però l’actual situació també en té. No s’ha de tenir por de la democràcia: les decisions democràtiques no han de comportar forçosament major inestabilitat. Podem aprendre del procés d’Escòcia, per exemple.
4- No hem de fer un debat sobre la identitat. No es tracta de triar entre sentiments, entre el català i espanyol (com plantegen PP, Cs i SI). Es tracta de decidir com a comunitat política, plural i diversa, quina relació volem amb l’Estat i amb Europa d’una manera democràtica. Som la garantia que Catalunya segueixi essent un sol poble, amb unitat civil.
5 – Si fos possible, el pacte amb l’Estat s’ha de fer a partir de la pròpia sobirania, de la nostra llibertat per decidir en cada moment sobre l’economia, la llengua, la cultura i el finançament. Però el camí a seguir ha de ser una negociació bilateral de Catalunya amb l’Estat basada en la lleialtat institucional que ha trencat unilateralment l’Estat darrerament; les converses han de ser d’igual a igual, per conèixer la voluntat estatal i establir les condicions del nou pacte.
“La independència és un mitjà, no una finalitat i, per tant, una condició necessària per sortir de la crisi”
“Llibertat per decidir”

Oriol Junqueras, candidat
Esquerra Republicana de Catalunya
1 – Bàsicament els reptes serien tres, i tots estarien íntimament lligats: internacionalització de la nostra economia, increment de la productivitat i de la intensitat de la innovació empresarial i una millora substancial de l’accés al crèdit.
El nostre partit fa temps que defensa els múltiples avantatges que suposa el procés independentista, que es resumeixen en dos: més recursos i plena llibertat per decidir com volem sortir de l’actual crisi. La independència no faria desaparèixer els problemes, però sí ens donaria noves eines per afrontar-los.
En el cas de la internacionalització, partim de bons registres (més d’un 15% de creixement anual de les exportacions des de 2010) però requerim de la capacitat per gestionar les nostres pròpies infraestructures si volem posar fil a l’agulla en la construcció del corredor mediterrani o la gestió independent del port i l’aeroport de Barcelona.
Pel que fa a la política d’innovació, necessàriament necessitem una injecció de recursos públics notablement superiors al sector industrial per garantir una major capacitat d’absorció tecnològica.
Per últim, proposem la creació d’una banca pública partint d’estructures ja existents, per tal d’assegurar-nos que el diner arriba a l’economia productiva.
En la mesura que siguem capaços de dissenyar una hisenda catalana eficient – una de les úniques eines d’estat que cal constituir prèviament – podríem disposar abans d’una major capacitat de finançament i d’una política fiscal pròpia, dos elements extremament útils per propiciar la reactivació econòmica.
2 – Em sembla que és una afirmació errònia. Sempre hem entès que l’independentisme ha de ser un mitjà i no una finalitat i, per tant, una condició absolutament necessària i urgent per sortir-nos-en.
Avui en dia la independència és una causa que ha guanyat el combat de la racionalitat econòmica. El que és irracional és creure que hi ha una alternativa més favorable de recuperació al si de l’estat espanyol.
3 – El que podria perllongar més una situació d’incertesa és allargar un procés que pensem que difícilment té marxa enrere.
Les últimes enquestes, però sobretot la manifestació del darrer 11 de setembre, ens demostren que la majoria del poble català té clar que la independència és un objectiu desitjable.
Allargar la concreció d’aquesta voluntat majoritària a través d’un procés d’autodeterminació és el que precisament pot fer allargar un procés d’incerteses i tensions amb l’Estat espanyol, situació gens favorable per al bon funcionament de l’economia.
4 – Parlar de fractura social a Catalunya, tenint en compte el tarannà dialogant que sempre ha estat clarament majoritari, només pot atribuir-se al desconeixement de la nostra realitat o a la mala fe.
Ens podríem fer la pregunta també en sentit contrari: és prudent demorar un procés d’independència quan hi ha una majoria clara que la considera desitjable? Jo crec que tampoc.
Si el procés d’autodeterminació es duu des de l’estricte i escrupolós respecte al dret a expressar la diversitat d’opinions i sentiments de tots els catalans i les catalanes – i no dubto ni un moment que serà així -, el percentatge necessari serà una condició menor.
5 – Penso que és una manera d’enganyar-nos a nosaltres mateixos i de perpetuar un problema històric. La independència econòmica és política i viceversa. I no és incompatible amb mantenir fluides i bones relacions comercials i diplomàtiques amb els nostres futurs estats veïns, com l’espanyol.
“La independència portaria Catalunya a una triple precarietat: institucional, econòmica i social”
Independència: triple precarietat

Alícia Sánchez-Camacho, candidata
Partit Popular de Catalunya
1 – L’escenari de la independència portaria Catalunya a una triple precarietat. Una primera, institucional, que comportaria l’aïllament de la UE i de la comunitat internacional; també una precarietat econòmica, amb la sortida de l’euro, la inestabilitat econòmica fruit del canvi de realitat política i la desconfiança dels mercats i de les inversions estrangeres, i una tercera, la precarietat social, que comportaria la divisió entre els catalans.
2 – La subscric plenament. Catalunya viu la pitjor crisi econòmica i financera des del restabliment de la democràcia, i el debat sobiranista i aquesta convocatòria electoral de Mas no han fet més que afegir-ne més. No hi ha pitjor crisi econòmica que aquella a la qual s’hi afegeix una crisi política.
3 – A nivell dels dos governs, i dins dels límits que els hi imposa el seu diferent àmbit competencial, cal mantenir la plena col·laboració i la lleialtat institucional.
El primer és treballar conjuntament per lluitar contra la crisi econòmica, reduir l’atur, aconseguir que les pimes tornin a tenir accés al crèdit i assolir els objectius de dèficit.
Dins aquest diàleg lleial, el PPC també aposta per una modificació i millora substancial del sistema de finançament.
4 – El fet que Catalunya es volgués separar d’Espanya no només interessa als catalans, sinó al conjunt dels espanyols.
Per tant, atès que la Constitució estableix que la sobirania nacional és única i indivisible, i resideix en el poble espanyol (no només en els ciutadans de Catalunya), cas que es convoqui un referèndum ha de ser a nivell de tot l’Estat, de manera que ningú no quedi exclòs de donar la seva opinió.
5 – Des del PPC treballarem per aconseguir una important millora en el finançament de Catalunya, un nou sistema de finançament que aporti a Catalunya el recursos necessaris per a cobrir les seves àmplies i importants competències.
Més recursos, però també més responsabilitats en la gestió; un nou model de finançament, dins el règim comú de la LOFCA, que sigui viable, possible i realista, que suposi més recursos i més co-responsabilitat fiscal, i que garanteixi una solidaritat limitada i finalista.
6 – Seria fals i enganyós. El PPC diu que els catalans tenim el dret a saber la veritat: si Mas declara la independència ens quedarem fora de la UE i del euro, retrocedirem de cop 25 anys; si Catalunya se separa no es podran pagar les pensions, ni el subsidi d’atur; si s’aixequen fronteres moltes empreses marxaran, com diuen molts empresaris en privat i algun de molt significat s’ha atrevit a dir en públic.
No es pot enganyar els catalans plantejant-los una Catalunya ideal que no existirà, aprofitant-se de la lamentable situació econòmica que està patint el conjunt de la societat catalana.
“S’està aprofitant la crisi econòmica i financera per enfrontar Catalunya amb la resta d’Espanya”
“Més grans si romanem units”

Albert Rivera, candidat
Ciutadans
1 – Els beneficis econòmics i socials són més grans si romanem units que amb la independència. Amb la separació de Catalunya de la resta d’Espanya, grans i petites empreses de Catalunya es veurien afectades per l’entrada en vigor d’uns aranzels per a les exportacions, o per l’ús d’una moneda diferent a l’euro. Aquesta nova situació elevaria els costos de manera important i totes aquestes empreses perdrien competitivitat i valor respecte als seus competidors internacionals, inclosos els espanyols, la qual cosa portaria a moltes d’elles a plantejar-se si els hi compensa o té sentit continuar a Catalunya. No hi ha una sortida catalana de la crisi econòmica i financera que patim, hi ha una sortida catalana-espanyola-europea.
2 – C’s comparteix la idea que s’està invertint un temps molt valuós en un debat sobiranista quan el que la societat hauria d’estar pensant és en les polítiques d’estímul fiscal i d’inversió pública necessàries per crear riquesa i ocupació, en eliminar les barreres que obstaculitzen el desenvolupament del potencial econòmic de la societat catalana.
Creiem, en aquest sentit, que és prioritari dissenyar un nou pla industrial que impliqui el conjunt de sectors productius catalans i que suposi el converteixi novament la indústria en el motor de l’economia catalana.
Així mateix, s’ha de fomentar la política de R+D+i destinada a la millora de la capacitat de competir de les empreses amb productes d’alt valor afegit, i fomentar la implantació de clústers especialitzats en activitats industrials.
3 – La secessió és un acte greu que tindria conseqüències molt importants per a tots els ciutadans del país, que quedaria escindit, cosa que afectaria les generacions futures.
La secessió un esquinçament de la societat espanyola i catalana, on els ciutadans se senten catalans i espanyols en graus diversos.
Naturalment en cas d’un referèndum és necessari fixar un percentatge de suport superior al 51%.
La integritat territorial d’un Estat afecta tots els seus ciutadans, no només a aquells que volen separar-se; afecta els drets polítics, civils i econòmics de tots els espanyols, i per això C’s s’oposa a qualsevol tipus de consulta sobre la separació de Catalunya de la resta d’Espanya que no es dugui a terme a través dels procediments constitucionals i no sigui aprovada per les Corts Generals.
5 – C’s és partidari de la reforma del model de finançament en el marc de la LOFCA durant 2013 mitjançant un acord multilateral entre el Govern d’Espanya i les comunitats autònomes, en el si del Consell de Política Fiscal i Financera.
Aquesta reforma ha de fonamentar-se en els principis d’igualtat, autonomia i suficiència financera, co-responsabilitat fiscal, transparència i ordinalitat.
En aquest sentit, establirem sostres de despesa i endeutament a les comunitats autònomes que les obligui a ser co-responsables en la gestió de tributs.
A més, suprimirem el desajustament de dos anys respecte al cicle econòmic en les liquidacions pressupostàries de les comunitats.
6 – Efectivament s’està aprofitant la situació de crisi econòmica i financera per enfrontar Catalunya amb la resta d’Espanya.
L’independentisme no dubta a dur a terme continus discursos victimistes, constants desafiaments a l’Estat de dret; en anomenar lladre o genocida cultural a Espanya amb la finalitat de crear un sentiment antiespanyol.
Des del populisme més detestable es considera Espanya la causa de tots els problemes, i la independència la solució de tots ells.
S’intenta així ocultar una mala gestió d’un govern que en menys de dos anys ha augmentat les llistes d’espera de la sanitat en un 42%, ha estat incapaç d’evitar que desapareguin 15.000 empreses i ha augmentat l’atur en 200.000 persones.
“La fortalesa i la legitimitat de les institucions és clau per a la prosperitat de persones i empreses”
“No hi ha dret a què juguin amb els anhels”

Pere Navarro, candidat
Partit Socialista de Catalunya
1- El repte d’un empresari és ser competitiu per vendre el màxim, sigui on sigui l’empresa, però el benestar d’una Catalunya independent es jugaria en les exportacions i les importacions, i la política monetària aquí hi té un rol capital.
Per tant, el que és clau és si ens mantindríem a la Unió Europea, i tot sembla indicar que no seria així durant un període de temps indeterminat.
Es fa difícil negar que un procés d’independència afegiria incertesa en variables clau de l’economia catalana.
2 – Em sembla bàsicament certa, perquè aquest procés electoral atura entre tres i sis mesos l’acció de govern contra la crisi, tot i que l’acció del Govern Mas era ja pràcticament inexistent d’abans.
De tota manera, no subscric el tòpic que l’exercici de la política va sempre en contra de l’economia.
La fortalesa i la legitimitat de les institucions és clau per a la prosperitat de les persones i de les empreses.
3 – Excel·lent pregunta per als qui han iniciat un camí de no retorn sense full de ruta previ.
No veig la manera de negociar els termes d’un referèndum primer, i eventualment després de la sortida d’Espanya i, de retruc, de la UE, que és l’única alternativa que planteja el senyor Mas, sense sotmetre Catalunya i a les seves empreses a la incertesa.
Sempre s’ha dit que els costos més grans de la independència estan en el seu llarg i difícil procés de transició.
4 – M’hi poso perquè en sóc un d’ells.
Els termes de la consulta legal i acordada que nosaltres també plantegem com a necessària han de ser fixats per consens per part dels governs.
Si agafem l’exemple del Quebec, efectivament val la pena pensar en majories àmplies, perquè, seguint el raonament que allà es va fer, no és igual canviar que romandre.
Tot i així, el risc de fractura social és evident, i per això estem convençuts que el federalisme és millor solució que la independència.
En aquest sentit, també caldria acordar quina possibilitat de doble nacionalitat donarien els governs, perquè per molta gent aquesta pot ser una variable important a l’hora de reflexionar.
5 – Aquesta és la nostra proposta: una solució federalista que millori i blindi el finançament, que delimiti molt millor les competències de la Generalitat, que reconegui explícitament la nostra nació i la nostra llengua, i que permeti un senat compost pels governs dels territoris federats i amb competències legislatives.
No n’hi ha prou només amb tenir més recursos.
Aquesta és la solució que avança sense fracturar el país, i sense incerteses ni costos durant la transició.
Fixi’s que ningú no diu que no sigui la solució millor, sinó que ja no és possible.
I prou que ho és, possible i necessària també: cada cop més persones en prenen consciència.
6 – Em ruboritza veure com el president del meu país promet que una Catalunya independent resoldrà per art de màgia tots els seus problemes estructurals.
Que si menys impostos, que si més prestacions socials, que si millors pensions…
Són promeses, com aquella seva que reduiria l’atur a la meitat en una legislatura.
No hi ha dret a què juguem amb els anhels i les pors de la ciutadania en aquest temps de crisi.
L’únic cert és que en aquests dos anys de pacte amb el PP, el Govern Mas ha empitjorat la situació que es va trobar, es miri per on es miri.
“La consecució de l’Estat propi és una condició necessària per viure millor i superar la crisi”
“Econòmicament viable”

Joana Ortega, n. 2
Convergència i Unió
1 – Catalunya com a Estat propi és econòmicament viable i el que demanem és que el poble pugui decidir lliurement el seu futur, per tal de construir un nou marc de relacions amb l’Estat espanyol i amb la resta d’estats membres de la UE que ens situï en igualtat de condicions.
L’objectiu final d’aquest procés no és assolir l’estat propi en si, sinó dotar-nos d’aquelles estructures d’estat que permetin a la gent de Catalunya viure millor.
Disposant de més recursos i amb plena capacitat de decisió, podrem ser més competitius i més innovadors, i internacionalitzar la nostra economia amb les millors eines.
El nostre mercat, ara més que mai, és el món.
L’inconvenient principal que tenim ara és seguir com estem: amb unes infraestructures insuficients i amb uns recursos limitats – cada any paguem més de 16.000 milions d’euros a l’Estat espanyol que no retornen – que ens impedeixen reinvertir-los en el país per adequar les seves infraestructures a l’exportació, per oferir crèdit i liquiditat a les pimes i als autònoms, per regenerar el teixit industrial, per invertir en innovació i recerca, per poder oferir una formació de qualitat i amb valor afegit i, en definitiva, per permetre al nostre país sortir de la crisi a través de la reactivació de la seva activitat productiva i de la creació d’ocupació.
2 – Nosaltres no entenem un concepte sense l’altre.
La consecució de l’Estat propi és una condició necessària per viure millor, i això significa, en aquests moments, superar aquesta crisi.
Les nostres prioritats, i així ho hem remarcat en el nostre programa electoral, són la reactivació de l’economia i la creació d’ocupació, garantir els pilars de l’Estat del benestar i avançar en la transició nacional.
Per a nosaltres són tres prioritats que van estretament lligades i que no tenen sentit si no van juntes.
3 – En primer lloc, el Govern català sempre ha estat i estarà obert al diàleg, però sempre que es respecti la sobirania del poble de Catalunya.
Què vol dir això?
Doncs que quan el Parlament va aprovar per una àmplia majoria la proposta de pacte fiscal, ho fa en representació dels ciutadans de Catalunya, i per tant, quan el president del Govern espanyol diu “no” a la proposta sense ni tan sols escoltar-la, amb un cop de porta, a qui està menyspreant és als ciutadans d’aquest país.
4 – Els catalans que vulguin continuar essent espanyols hi tenen tot el dret, i per això el primer que hem de fer és una consulta, però no podem caure en el parany de la por dels que pregonen la fractura social.
Catalunya és una societat cohesionada i ho ha de seguir sent.
No ens plantegem aquest procés com una ruptura, ni en contra de ningú.
“Una economia sense ofec”
Carles Sans, responsable d’economia i empresa de Solidaritat
Solidaritat Catalana per la Independència
1 – Una Catalunya independent seria una economia sense ofec financer i amb una taxa d’atur entre el 7% i el 12%, plena d’oportunitats empresarials.
2 – Passa per alt que les retallades no s’haurien de fer si fóssim un estat independent. Sense retallades sortiríem de la crisi.
3 – El problema no és la incertesa sinó la inviabilitat del projecte. Un cop endegat el procés, Catalunya seria viable en un horitzó d’un any i podria captar inversió. Durant aquest periode tancaríem de caixes d’estalvis i crearíem el banc public per finançar-nos.
4 – La democràcia és igual per tothom. Un 51% és suficient.
5 – La independència econòmica no és possible perquè qui mana vol remenar les cireres.
L’espai dedicat a SI ve determinat per l’extensió de les respostes que aquesta formació ens ha facilitat, que ha estat menor en relació a les altres formacions per una qüestió de temps, segons els responsables de campanya.
